10 de juny 18 h a Paral·lel 62. Participem a aquesta xerrada de La Guixeta sobre plataformes ètiques d'audiovisuals que garanteixi els nostres drets.
Creadores de continguts audiovisuals i culturals, tenim una proposta: fer possible allò que ens diuen que és impossible.
Ens volen fer creure que és impossible crear una plataforma ètica
d'audiovisuals que garanteixi els nostres drets, que ens doni la part
del pastís que ens mereixem o que sigui horitzontal.
Si tu tampoc t'has cregut que això és impossible, vine el 10 de juny al @paralell62bcn, i xerrem plegades per fer-ho possible.
Amb PAAC, Jara Rocha i Pantube
Apunta-t'hi!
![]() |
Img: Quepo |
---
Pego aquí la parte correspondiente a mi ponencia en la relatoría a cargo de La Guixeta, en CAT <3
De la sobirania tecnològica a la solidaritat infraestructural
«És impossible separar el capitalisme de plataformes i el règim del núvol del genocidi en marxa. Si volem tecnologies emancipadores, hem d’assumir aquesta complicitat i actuar.» —Jara Rocha
Fins a quin punt té sentit continuar parlant de “sobirania tecnològica” quan tot l’ecosistema digital actual neix i opera dins d’un capitalisme racial, extractiu i colonial? Rocha recorda que qualsevol infraestructura computacional està ancorada, d’entrada, en un règim de complicitats ecocides (pel cost energètic i material), genocides (pel seu paper en la maquinària bèl·lica) i epistemicides (pel borratge de coneixements subalterns). Davant d’aquesta constatació, el terme sobirania es revela ple de trampes: en la tradició francesa evoca proteccionisme d’Estat; en el món post-Snowden es redueix a la privacitat individual; i, en el marc de la UE, es converteix en propaganda de “rearmament digital” al servei de la competència geopolítica.
Dues alertes i una proposta
Primera alerta: el tall de l’“usuari”. Parlar de sobirania tecnològica des del marc clàssic de drets (estat-nació ↔ individu-usuari) perpetua la ficció liberal d’un “jo” autosuficient. Quan el subjecte polític és l’individu consumidor, les plataformes continuen decidint; la responsabilitat col·lectiva queda dissolta.
Segona alerta: el marc geopolític europeu. Avui no hi ha un únic Internet sinó, com a mínim, tres règims diferenciats —el ianqui, el xinès i l’europeu— que competeixen per l’ autonomia estratègica”. A Brussel·les, aquesta expressió va lligada al rearmament digital i a una intensa propaganda que renomena constantment la “sobirania” per legitimar infraestructures privades made in UE. Rocha adverteix: la terminologia pot servir tàcticament, però assumir-la acríticament és reforçar el mateix paquet de polítiques que volíem esquerdar.
La proposta: parlar de solidaritat infraestructural. En lloc d’una sobirania que reprodueix lògiques nacionals o individualistes, Rocha reivindica pràctiques d’interdependència radical capaces de crear infraestructures comunals, abolir monocultius i erosionar el règim del núvol. I aquí és on La Guixeta pot marcar diferències: amb lògiques d’ajuda mútua, aportacions flexibles i cooperativisme de plataforma, la comunitat es converteix en copropietària de l’eina que fa servir.
Reconèixer aquesta complicitat estructural és el punt de partida —no pas el final— d’una estratègia que posi la vida, i no el lucre, al centre de l’arquitectura tecnològica. No es tracta de proclamar independències fictícies, sinó de teixir dependències mútuament cuidades que facin possible la cultura fora del règim del Núvol.
La Guixeta —argumenta— té aquí una oportunitat: esdevenir un espai d’assaig per a aquesta solidaritat infraestructural. La invitació final és clara: abandonar la retòrica de la sobirania com a fi en si mateix i, en canvi, construir col·lectivament plataformes que redistribueixin riscos, responsabilitats i beneficis en clau de justícia econòmica, ambiental i relacional.
![]() |
Img: Quepo |
Relatoría completa: https://la-guixeta.ghost.io/es-possible-una-plataforma-daudiovisuals-en-catala-i-amb-tecnologia-etica/